Construir un lloc al metro?

Aquests dies estic preparant l'entrevista etnogràfica. Haig de confesar que em fa una mica de vergonya demanar a un treballador del metor si li puc fer unes preguntes, i més des de que vaig presenciar la següent situació:
L'altre dia vaig presenciar un control de revisors, els quals es posen en grup a l'entrada de l'andana i tots els usuaris han d'ensenyar el bitllet. Una dona es veu que no portava el document acreditatiu necessari per validar el seu bitllet. El revisor li va dir que busqués bé dins del seu bolso, la dona donava excuses i el revisor li va dir textualment: "pues espabile, eh? espabile!".
I a la pantalla del televisor de l'andana just passaven l'anunci de la campanya "Qui la fa la paga", on es podia veure la següent frase: "les normes estan per complir-les"

Tot plegat en fa pensar en un tipus d'educació en el que les normes son l'únic contingut educatiu. En aquest espai públic, el compliment de la norma és l'objectiu de l'acció socioeducativa. S'estableix un marc de control normatiu justificat en el valor social del civisme. Des de TMB es vol transmetre un valor soial com és el civisme, la solideritat amb els que necessiten una atenció especial, el respecte al medi ambient, la neteja a les instal·lacions, respectar el pagament del bitllet, etc. però ho fan a través del compliment de la normativa i no des de la reflexió o promovent el pensament crític. Fins ara, aquesta és la meva definició del procés educatiu que es dona al metro.

Us adjunto un enllaç a un curtmetratge que mostra aquesta cara dels transeunts del metro, d'un no - lloc, però alhora mostra la possibilitat de construir un lloc dins d'aquest espai, en el que les persones deixen d'estar aïllades dins la foscor i l'anonimat del metro per estar en contacte amb la societat. Com?
mireu el video...

http://www.youtube.com/watch?v=l3yKL0pCPkA&feature=youtu.be