Foucault al metro

Totes aquestes reflexions que vaig fent em porten a pensar amb Foucault i la seva reconceptualització del poder. Vaig descobrir aquest autor el primer semestre d’estudiar a la UOC i la seva obra m’ha fet repensar la meva manera de veure la societat. Ara veig Foucault pel metro, veig la seva teoria per tot arreu.

No heu tingut mai la sensació de que vivim en una societat en la que no hi ha poder? Qui mana avui dia? Potser algú diria que els bancs, i algú altre diria que el govern, encara que potser ho diria amb poca convicció. Però en general, crec que no es té una sensació d’estar sotmès al poder. Som ciutadans lliures i civilitzats i la democràcia ens dona els recursos per redreçar aquells que no ho son. Com s’ho fa doncs la democràcia per governar tots aquests ciutadans lliures i civilitzats? Hi ha d’haver algun tipus de poder que controli tota aquesta gran massa de ciutadans...

 Foucault ens diu que el poder actua a través de l’autocontrol i l’autoregulació que exerceix cada individu sobre si mateix. Com educa aquest tipus de poder? Doncs a través de normes, lleis, rutines d’acció i la gestió de la vida quotidiana dels ciutadans (al metro veiem molts  cartells que ens indiquen normes, prohibicions, consells) Tot això sempre recolzat , avalat i justificat per un saber expert, científic i rigorós (en alguns cartells veiem com es cita una llei que justifica la prohibició). Llavors és el propi ciutadà que s’autogoverna i s’educa a si mateix (l’usuari del metro s’autoregula i fa que els altres segueixin les normes, com recriminar a l’infractor). Aquesta és la forma més petita del poder. És així com ens explica Foucault la dinàmica del poder actual, es fragmenta en partícules i s’insereix en cada individu, ja no és un poder jeràrquic i localitzat en una persona o institució, si no que es caracteritza per ser un micropoder. D’aquesta manera intervé el poder polític en les vides dels ciutadans, l’ anomenat biopoder intervé en tots els aspectes de les seves vides. I les institucions procedeixen segons aquesta manera de fer del poder, seguint la tècnica de l’autogovern a partir de la normativitat (anatomopolítica)

I on hi ha poder hi ha resistència, el poder necessita punts resistents, necessita els dèbils, i si cal els crea, per tal d’ampliar encara més el seu poder.

Amb frases com Ja ets grandet... crec s’està creant aquesta resistència per tal d’imposar amb més força les normes. Si es debilita l’adversari i se li dona una imatge menysvalorada, els seguidors de les normes creixeran en número, perquè ningú vol ser menys. En canvi, si dones marge a l’adversari per que expliqui quin és el seu motiu per no pagar el bitllet, podria passar que el poder perdés seguidors ja que aquests podrien canviar d’idea i passar-se al costat de l’adversari.

Bé, aquestes son les meves primeres reflexions. En aquest treball tinc la intenció d’anar relacionant totes aquestes idees amb l’educació, sobretot en el tema de la resistència i el pensament crític i reactiu amb la normativitat que se’ns imposa a tot arreu, fins i tot al metro.

Ja ets grandet per a fer aquestes coses

Aquesta frase, “Ja ets grandet per a fer aquestes coses”, va ser la que realment em va motivar per a fer el treball etnogràfic sobre el metro. Fa temps la vaig veure, quan es va engegar la campanya contra el frau, i en aquell moment em va impactar molt. Ara me la trobo per tot arreu i segueix provocant-me una sensació estranya. Potser altres persones no s’hi fixen, fins i tot a d’altres els hi agrada i pensen que és adequada. A mi personalment és una frase que m’ataca directament, sobretot em xiula a les orelles la paraula “grandet”, em sento petita i ridiculitzada. No em convida a portar-me bé. Repeteixo, aquesta és la meva reacció al llegir la frase. Em pregunto si és gaire educativa... en el sentit de que si l’objectiu és corregir un comportament com és el de passar sense pagar, serveix de gaire atacar i tractar de nen petit a l’infractor? No causarà més aviat l’efecte contrari? és a dir, que no estarà provocant més rebel·lia? Aquests dies estic elaborant el diari de camp, i m’hi fixo molt més que abans en les reaccions de les persones. Moltes vegades he vist com hi ha qui s’enfada perquè un altre s’ha colat al metro sense pagar. D’altres en canvi no els hi fa res, fins i tot deixen passar darrere seu al qui es vol colar.  I la majoria no opinen, passen de llarg, individus que transiten en un no-lloc, res del que passa en aquest lloc els hi pertoca...

Penso que la frase Ja ets grandet... sorgeix a partir de la mentalitat del grup de persones que s’enfaden, d’aquesta actitud de ràbia perquè l’altre no compleix. Sembla com si la frase busqués la complicitat dels usuaris que sí que paguen i volgués posar en ridícul al que es comporta de manera incívica. L’infractor, al que se suposa que s’ha d’educar en el civisme, és menysvalorat, se’l tracta amb superioritat. Això sens dubte ha de crear algun tipus de reacció a l’infractor i crec que no deu agradar gaire, no el convida a reflexionar sobre el que fa, si no que es deu sentir atacat. Podem parlar de que pot generar més resistència?

Videos de campanya

Hola,
Aquests dies estic fent les observacions dins del metro. Estic escrivint el meu diari de camp, i descric tot allò que veig sense encara participar en l'entorn. I estic observant com si fos la primera vegada, com si fos una extraterrestre. El llibre Sin noticias de gurb de E. Mendoza, que em va recomanar la consultora, m'ha donat la inspiració per a fer aquest tipus d'observació. D'entrada pot semblar un acudit i un acte poc rigurós per ser un treball universitari, però esta sent un treball molt enriquidor perquè és la única manera d'observar amb detall un espai per on hi passo cada dia. Sembla que no hi hagi d'haver res d'interessant al metro per a fer un treball sobre educació. Poc a poc vaig observant detalls que deixen veure un entremat educatiu que no es casual. Però de moment no vull avançar-me en reflexions perquè potser cauria en prejudicis. Ara toca observar, apuntar tot el que veig i també toca llegir. A la tauleta de nit tinc tres llibres que crec que m'ajudaran a entendre millor tot el que passa al metro: Los no lugares. Espacios del anonimato, de Marc Augé; Conocer Foucault y su obra, de Maite Larrauri; Vigilar y castigar de M. Foucault.
I al Youtube he trobat els videos de la campanya antifrau "Et creus molt llest". N'hi ha tres:

1. Et creus molt llest?... hi ha un càstig
2. Et creus molt llest?... no tens protecció
3. Et creus molt llest?... estàs vigilat

Seguiré amb les meves observacions...

Et creus molt llest?

Hola companys,
Aquesta és a meva primera entrada en aquest Blog creat per a l'assignatura d'Etnografia aplicada a l'Educació Social. Com veieu he triat el metro com a lloc per a fer l'observació. I quin és el motiu d'aquesta tria tant atípica per a fer un treball d'educacó social? Doncs bàsicament perquè em crida molt l'atenció tots aquells processos educatius que provenen de les institucions amb poder. Arrel d'unes declaracions del Conseller de Benestar i Família sobre el Pla Nacional de Valors, vaig començar a pensar que cada cop se'ns diu més el que hem de fer i el que no, referent a àmbits tant personals com el menjar, la salut, l'esport, els valors, la moral, etc. I es fa a través de campanyes com la piràmide dels aliments o de l'activitat física:

i ara amb el Pla Nacional de Valors, etc.

Tot això em recorda el que diu Foucault sobre el biopoder i el control que exerceixen les institucions sobre la vida quotidiana dels individus.
I un dia al metro se'm va ocórrer que en aquest espai públic també s'exerceix aquest tipus de biopoder, amb campanyes com "Qui la fa la paga" per tal de combatre el frau de no pagar el bitllet. Una campanya amb frases tant contundents com: "Et creus molt llest?" o "Ja saps el que et fas" o "Ja ets grandet per a fer aquestes coses". I aquesta és una manera d'educar als usuaris de metro. Una manera d'educar que descobriré al llarg d'aquest treball i que intentaré classificar dins d'un tipus d'educació. Observar, descriure i analitzar de quina manera TMB educa als seus usuaris per tal de que se'n faci un bon ús d'aquest espai.