Foucault al metro

Totes aquestes reflexions que vaig fent em porten a pensar amb Foucault i la seva reconceptualització del poder. Vaig descobrir aquest autor el primer semestre d’estudiar a la UOC i la seva obra m’ha fet repensar la meva manera de veure la societat. Ara veig Foucault pel metro, veig la seva teoria per tot arreu.

No heu tingut mai la sensació de que vivim en una societat en la que no hi ha poder? Qui mana avui dia? Potser algú diria que els bancs, i algú altre diria que el govern, encara que potser ho diria amb poca convicció. Però en general, crec que no es té una sensació d’estar sotmès al poder. Som ciutadans lliures i civilitzats i la democràcia ens dona els recursos per redreçar aquells que no ho son. Com s’ho fa doncs la democràcia per governar tots aquests ciutadans lliures i civilitzats? Hi ha d’haver algun tipus de poder que controli tota aquesta gran massa de ciutadans...

 Foucault ens diu que el poder actua a través de l’autocontrol i l’autoregulació que exerceix cada individu sobre si mateix. Com educa aquest tipus de poder? Doncs a través de normes, lleis, rutines d’acció i la gestió de la vida quotidiana dels ciutadans (al metro veiem molts  cartells que ens indiquen normes, prohibicions, consells) Tot això sempre recolzat , avalat i justificat per un saber expert, científic i rigorós (en alguns cartells veiem com es cita una llei que justifica la prohibició). Llavors és el propi ciutadà que s’autogoverna i s’educa a si mateix (l’usuari del metro s’autoregula i fa que els altres segueixin les normes, com recriminar a l’infractor). Aquesta és la forma més petita del poder. És així com ens explica Foucault la dinàmica del poder actual, es fragmenta en partícules i s’insereix en cada individu, ja no és un poder jeràrquic i localitzat en una persona o institució, si no que es caracteritza per ser un micropoder. D’aquesta manera intervé el poder polític en les vides dels ciutadans, l’ anomenat biopoder intervé en tots els aspectes de les seves vides. I les institucions procedeixen segons aquesta manera de fer del poder, seguint la tècnica de l’autogovern a partir de la normativitat (anatomopolítica)

I on hi ha poder hi ha resistència, el poder necessita punts resistents, necessita els dèbils, i si cal els crea, per tal d’ampliar encara més el seu poder.

Amb frases com Ja ets grandet... crec s’està creant aquesta resistència per tal d’imposar amb més força les normes. Si es debilita l’adversari i se li dona una imatge menysvalorada, els seguidors de les normes creixeran en número, perquè ningú vol ser menys. En canvi, si dones marge a l’adversari per que expliqui quin és el seu motiu per no pagar el bitllet, podria passar que el poder perdés seguidors ja que aquests podrien canviar d’idea i passar-se al costat de l’adversari.

Bé, aquestes son les meves primeres reflexions. En aquest treball tinc la intenció d’anar relacionant totes aquestes idees amb l’educació, sobretot en el tema de la resistència i el pensament crític i reactiu amb la normativitat que se’ns imposa a tot arreu, fins i tot al metro.